Segle III Grues i molins hidràulics (Núria i Eloi)

Grua:

L'apogeu de la grua en èpoques antigues va arribar abans de l'Imperi Romà, quan es va incrementar el treball de construcció en edificis que van aconseguir dimensions enormes. Els romans van adoptar la grua grega i la van desenvolupar.

Molins:

La principal font no vivent d'energia de l'antiguitat va ser l'anomenat "molí" grec, constituït per un eix de fusta vertical; en la part inferior hi havia una sèrie de paletes submergides a l'aigua. Aquest tipus de molí va ser usat principalment per moldre els grans, l'eix passava a través de la màquina inferior i feia girar la màquina superior, a la qual estava unit. Des del segle IV dC a l'Imperi romà es van instal·lar molins de notables dimensions. A Barbegal, en les proximitats d'Ades del segle IV dC a l'Imperi romà es van instal·lar molins de notables dimensions. A Barbegal, en les proximitats d'Arle, l'any 310 dC, es van usar per moldre grans 16 rodes alimentades des de dalt, que tenien un diàmetre de fins a 2,7 m cadascuna. Cadascuna d'elles accionava, mitjançant engranatges de fusta, dues màquines: La capacitat arribava a 3 tones per hora, suficients per abastir la demanda d'una població de 80 mil habitants l'any 310 dC, es van usar per moldre grans 16 rodes alimentades des de dalt, que tenien un diàmetre de fins a 2,7 m cadascuna. Cadascuna d'elles accionava, mitjançant engranatges de fusta, dues màquines: La capacitat arribava a 3 tones per hora, suficients per abastir la demanda d'una població de 80 mil habitants.