Els inicis història de la fotografia es remunten en l’Antiguitat, durant el segle XVIII, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l’observació d’algunes substàncies visiblement alterades per l’exposició a la llum. La unió d’aquests dos fenòmens va portar a la captura d'imatges.
Després de molts intents fallits, el 1821, Joseph Nicéphore Niépce (1765-1833) va obtenir els primers resultats; va desenvolupar un procés al qual va anomenar heliografia (primer procediment fotogràfic anunciat públicament) que requeria uns minuts d'exposició a la cambra. Aquest, va coincidir amb Louis-Jacques-Mande Daguerre (1787-1851), que per separat, dugué a terme un nou invent: el daguerrotip. Ben aviat, però, aquests processos varen tenir competència. William Henry Fox Talbot (1800-1877) va inventar la impressió negativa de calotips (o talbotips) amb la característica més important de la fotografia: la multiplicitat d’exemplars.
- Dels negatius es treien tants positius com es necessitaven; es passava de la imatge única a la imatge multiplicable en paper.
- Innovacions posteriors, provoquen una reducció del temps d’exposició requerit de minuts a segons i finalment, a una fracció de segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada